Notícies

Com reflecteixen aquestes conclusions, les instal·lacions esportives han triplicat el consum energètic en el darrer any, fet que encara és més preocupant en aquelles instal·lacions que tenen piscina o zona d’aigües. Aquest consum és encara més rellevant en aquelles instal·lacions més antigues i, per tant, menys eficients energèticament.

El sobrecost energètic és de 300.000 €/mitjana per instal·lació en el darrer any. S’estima en 13M€ a Barcelona i 60M€ a Catalunya. Aquest increment qüestiona la viabilitat econòmica de moltes instal·lacions esportives. S’han de prendre mesures a fi d’evitar el tancament de centres esportius.

Entre els diferents reptes del sector per afrontar la present situació se'n desprenen uns de generals: Reduir el consum i despesa energètica, Reduir la dependència dels combustibles fòssils (gas natural, principalment) subministrats per tercers i Prioritzar l'eficiència energètica i l'energia renovable. I uns reptes més concrets:

• Trobar mesures concretes per a reduir el nostre consum energètic (gas i electricitat) sense que aquesta reducció afecti el servei.
• Identificar la viabilitat de totes les fórmules d'autogeneració (fotovoltaica, geotèrmia, altres, etc.) o de generació renovable (biomassa, etc.). Accelerar el pas cap a energies renovables.
• Conèixer fonts possibles d'ajuts econòmics per implementar aquestes mesures.
• Conèixer l’evolució dels preus de l’energia a curt-mig-llarg termini.

Es comparteix que les solucions als reptes existents passen per mirar de reduir els consums existents, implementar biomassa per cobrir les necessitats tèrmiques si es disposa de l’espai adient (ja que pot cobrir el 100% de les necessitats de calor i per escalfar aigua) i plaques fotovoltaiques (per generar energia elèctrica, però no com a energia tèrmica per escalfar aigua).

Donat el context geopolític actual, es constata que el problema és supraautonòmic. A la vegada, és conseqüència de no haver implementat les mesures adients en els darrers 30 anys, tant per part de l’administració com sovint també per part de les pròpies instal·lacions.

Sent conscients de l’elevat preu de l’energia, la clau passa per anar incorporant diferents sistemes a les instal·lacions que les facin resilients i tenir la capacitat de combinar-los. Tot i així, es coincideix en que no és senzill poder aplicar aquesta combinació de sistemes, ja que suposen una gran inversió en un moment en que encara no s’ha recuperat la totalitat dels abonats als centres esportius després de la Covid-19 i del conseqüent endeutament dels gestors.

Malgrat la dificultat del moment, es posa de manifest que és necessari prendre mesures i invertir en noves tecnologies si es vol fer front al repte existent. Es considera el hàndicap que moltes vegades no es poden fer grans inversions, doncs la titularitat de la instal·lació és municipal i la concessió per períodes curts no permet amortitzar aquesta inversió. L’envolupant (façana i cobertes de l’edifici) seria un clar exemple en aquest sentit i una millora necessàra.

Tot i que a priori la biomassa contribueix a reduir el cost energètic, el preu del pèl·let com a biocombutible també s’ha vist incrementat en els darrers anys (de 270€/Tm. a 450€/Tm). En aquest sentit, cal considerar que l’estella forestal té un cost molt més econòmic que el pèl·let (aproximadament la meitat) i és molt competitiu respecte al del gas natural. El seu emmagatzematge i accés, però, requereix disposar d’un espai superior que el pèl·let (fet que encara és més complex a l’àrea metropolitana).

Actualment, més d'un centenar d'instal·lacions esportives fan servir biomassa. Si les condicions ho permeten, sovint és una de les principals solucions per rebaixar els costos energètics de les instal·lacions i fer-les competitives, especialment si es considera l'actual preu elevat del gas. Els períodes d’amortització són baixos, entre 2 i 5 anys, especialment per l'existència d'ajuts en vigor que fan reduir el cost.

Pel que fa a la fotovoltaica, tot i cobrir només un percentatge del total del consum elèctric (s’esmenta un 10% però pot assolir percentatges més elevats), és una mesura que cal implementar, especialment pel tipus de territori i clima en què vivim i la coincidència entre els moments de més ús de la instal·lació i el cicle solar.

Es posa sobre la taula la necessitat de recuperar l’impuls de la compra agregada entre diverses instal·lacions, malgrat la dificultat que suposen els terminis dels contractes existents i les casuístiques i necessitats de les diverses empreses. Una bona opció seria la compra agregada conjunta pel que fa al producte, però fer el tractament de manera individualitzada, doncs no tothom és igual de ben pagador. És clau conèixer molt bé quines són les condicions de contractació, doncs sovint es desconeixen.

Donada la incertesa del context actual i de la gravetat existent, no es pot pensar en el curt termini, sinó que s’ha d’apostar pel llarg termini. Amb el conflicte rus actual, es preveu una evolució de preus energia alcista durant els propers 2-3 anys. No es preveu reducció a curt/mitjà termini, però tampoc es pot estimar quina serà l’evolució de preus. Per tant, és essencial prendre mesures per evitar el tancament d’instal·lacions que han deixat de ser viables econòmicament.

El primer que cal fer és prioritzar l’eficiència energètica i l’energia renovable. En aquest sentit, les auditories energètiques són una eina clau que cal posar en valor. Aquestes han d’ajudar a saber exactament quina és la diagnosi actual de la instal·lació, en què es pot millorar i quines actuacions s’han de prioritzar.

A la vegada, cal més formació entre els responsables tècnics de les instal·lacions perquè moltes vegades no s’estan aplicant bones pràctiques que reduirien els consums i que no requereixen grans inversions. Sovint tenen els coneixements, però no específics per al sector esportiu.
També cal formació per als gestors que intervenen en la pressa de decisions i en possibles inversions. En aquest sentit hi ha diversos exemples ja en funcionament:
• El CEEC ofereix, en col·laboració amb la Salle, una formació específica adreçada a responsables d'àrees, i que és complementària al Curs EFISport que impulsen conjuntament INDESCAT i el CEEC i que s'adreça a gestors d'instal·lacions. El CEEC podria oferir condicions preferents als socis d'INDESCAT.
• El clúster Bionenergia de Catalunya està executant el projecte Esport pel Clima, que engloba accions formatives i de sensibilització, i que està enfocat a la diagnosi i acompanyament en la instal·lació de calderes de biomassa a les instal·lacions esportives de Catalunya per tal de millorar la seva competitivitat i sostenibilitat.
Entre les mesures que es mencionen per a reduir la despesa energètica, i sempre partint que la millor acció en eficiència energètica és aquell kW. que no es consumeix, en destaquem:

• Millora del control de qualsevol consum energètic (què consumim i quan) mitjançant programes de monitorització de gestió energètica.
• Millora de l’envolupant
• Instal·lació d’equips més eficients
• Recuperació de calor
• Aprofitament d’energies residuals (aigua calenta sanitària)
• Instal·lació de calderes de biomassa i xarxes de calor
• Equips de deshumectació a piscines que aprofiten la recuperació de calor i l’energia residual.
• Enllumenat LED
• Aerotèrmia, que reaprofita l’energia residual
• Geotèrmia. Es basa en bomba de calor i té un gran rendiment, però té l’inconvenient de la superfície que necessiten els pous i requereix una gran inversió.

Posteriorment, Lluís Morer, Cap d’Àrea d’eficiència energètica de l'ICAEN i Francesc Vidal, Cap d’Àrea d’Energies Renovables de l'ICAEN, va compartir els aspectes més rellevants de les convocatòries existents de subvencions d'eficiència energètica i d'energies renovables. 

Actualment hi ha obertes línies de subvencions com el "Programa d'ajuts a la rehabilitació energètica d'edificis en municipis de repte demogràfic - PREE 5000- Reial Decret 691/2021, per a municipis de fins a 5.000 habitants. També existeix la línia d'ajuts per a l’execució dels programes d’incentius per a la implantació d’energies renovables tèrmiques en diferents sectors de l’economia, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (Reial Decret 1124/2021, de 21 de desembre), els ajuts del "Programa d'incentius lligats a l'autoconsum i emmagatzematge, amb fonts d'energia renovable i implantació de sistemes tèrmics renovables" (RD 477/2021) i els "Ajuts a les energies renovables tèrmiques en diferents sectors de l'economia" (RD 1124/2021).
A més a més, algunes diputacions, com la DIBA, tenen obert el Programa Sectorial Renovables 2030, que inclou el cofinançament fins al 90% de les instal·lacions municipals (per ex. piscines, altres centres esportius, etc.). En aquest cas, és l'ajuntament qui ha d'adreçar-se per demanar l'ajut a la DIBA.