Notícies

Portada > Actualitat > Noticies > L'ACGEP assisteix a la interessant jornada "(RE-) invenció/inversió dels espais esportius per a tothom. Una nova mirada" impulsada per la SGEAF i l'INDESCAT

L'ACGEP assisteix a la interessant jornada "(RE-) invenció/inversió dels espais esportius per a tothom. Una nova mirada" impulsada per la SGEAF i l'INDESCAT

23/02/2024

Nombrosa assistència de persones associades i representants de la Junta Directiva de l'ACGEP a la jornada "(RE-) invenció/inversió dels espais esportius per a tothom. Una nova mirada" impulsada per la SGEAF i l'INDESCAT. La jornada aconseguí amb nota els objectius de formació, reflexió i presentació d'aportacions i casos d'èxit al voltant de la concepció, construcció i reformulació d'espais d'activitat física i l'esport per a tothom.

El passat dijous 23 de febrer, l'espai de la Sala Grades del CAR de Sant Cugat acollí la jornada (RE-) invenció/inversió dels espais esportius per a tothom impulsada per la SGEAF i l'INDESCAT en el marc del "Projecte Talent: L'esport del futur", que és una iniciativa d'Esportcat per traçar conjuntament amb el sector el futur de l'esport català. La Sala Grades del Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat, la més antiga de les sales esportives del CAR, no fou escollida a l'atzar per allotjar la jornada, sinó ans el contrari per introduir i sensibilitzar que qualsevol espai esportiu convencional pot tenir usos diferents que n'augmentin la seva rentabilitat social.

La ponència inaugural del professor de gestió i sociologia de l'esport i vicerector de professorat de la UVIC-UCC, Albert Juncà, fou del més inspiradora amb afirmacions com les "que cada emplaçament a l'aire lliure té potencial esportiu" i que cal "repensar els emplaçaments susceptibles d'acollir espais d'activitat física i esport per a tothom", sempre supeditat a la consideració de premises d'impacte ambiental mínim, solucions constructives mínimament invasives, integrant preexistències naturals, culturals o patrimonials de l'emplaçament, apostant per la vegetació autòctona i generant espais de benestar i possibles refugis climàtics. Juncà insistí en el concepte del potencial dels espais "active friendly", facilitadors per afavorir l'activitat física de la població, promovent-ne la seva existència i proximitat, amb presència de diferents opcions i modalitats de pràctica, on s'hi ubiquin espais "lliures", que transmetin sensacions de seguretat, dotant-los d'accessibilitat i, a poder ser, que estiguin envoltats de serveis o actius culturals, de lleure, de descans, de restauració, serveis públics,... Concloia aportant que aquests espais "com més potencial, més ciutadania se'n beneficia".

L'enriquidora Taula Rodona: "Espais d’activitat física i esport per a tothom. Conjugant ciutadania, esport, arquitectura", moderada per Oriol Serra, cluster manager d'INDESCAT i formada pels ponents Alejandra Brea, sports & leisure category manager de Fluidra, Mercedes Rodés, responsable Espanya, Itàlia i Portugal de Kompan, Juan-Andrés Hernando, arquitecte i urbanista d'Hernando&Sauqué Arquitectes i Toni Llop, gestor d’instal·lacions esportives d'UBAE, podria concloure's en que des de l'administració cal replantejar les polítiques esportives substituïnt la promoció de construcció d'equipaments esportius convencionals per assimilar-se a poblacions veïnes o en resposta a les peticions d'entitats de major pressió social i política, i tendir cap a la identificació de les necessitats de les persones i la generació d'espais d'ús "esportiu" propers, accessibles i adaptats a la singularitat de cada territori i població amb un objectiu més enllà de promoure l'esport convencional, que també, i amb una mirada cap a una societat més activa a través d'afavorir la pràctica d'activitat física, exercici físic i l'esport dins i fora de les institucions. Col·loquialment, que puguem atreure major percentatge de la societat a jugar, moure's, entrenar i gaudir d'una vida activa i saludable promovent espais adaptats a la diversitat de la població. De la mateixa manera es recalcà que els espais d'ús potencialment esportiu són únicament contenidors i que cal transformar-los en actius mitjançant els programes esportius que l'administració ha de desenvolupar i/o promoure a través dels seus recursos o els dels agents i entitats dels propis territoris o municipis.

Seguidament, es van exemplificar casos d'èxit d’aplicació a municipis. El 1er cas, el Programa "Vine a fer esport i salut" de l'Ajuntament de Cornellà, va ser exemplarment explicat pel seu tècnic d'esports i soci de l'ACGEP Salvador Valls, que exposà com, amb recursos econòmics molt reduïts, apropant-se a d'altres departaments de l'ajuntament com el d'urbanisme i el de serveis i reformulant els usos dels espais de la ciutat a parcs, places i carrers, dinamitzats per un professional de l'esport amb un equip de megafonia i un cartell, ha contribuït amb la deguda persistència, a multiplicar la pràctica fisicoesportiva mitjançant una oferta lliure i gratuïta, sense condicionants, aptituds mínimes, ni indumentària esportiva exigida, que ha acabat prescrita pels CAP salut de la ciutat, el departament d'ocupació i altres. En el 2on cas, des de l'Ajuntament de Vic, la tècnica d'esports Júlia Almor, detallà l'aposta de la ciutat per obrir espais esportius convencionals, anteriorment vallats, per afavorir que aquests arribin a més persones i promoure una ciutadania més activa. Aquesta opció ha comportant un dimensionament en la neteja i la gestió de l'incivisme però esmentava que el preu s'ho val en comparació amb la finalitat i beneficis de promoure una població més activa.

La Secretària General de l'Esports i l'Activitat Física, Anna Caula, cloia la jornada recordant les diferents línies d'ajut en espais esportius impulsades des de la SGEAF, que recentment havien arribat als consistoris de menys de 2.000 habitants, i que properament s'obriria a municipis de major població, considerant les diferents xarxes establertes en el pla director d'instal·lacions esportives de Catalunya (PIEC). La Secretària General recalcà en el postulat reiterat durant la jornada que calia administracions més proactives, que arribin a les necessitats de totes les persones atenent la seva diversitat, i menys reactives, responent únicament a les demandes de les entitats amb major pressió social i excessivament focalitzades en l'esport convencional, tot i que cal seguir recolzant-lo.

 

Arxivat a: General, Socis

Patrocinadors de l'ACGEP