Notícies

Segons estableix el Consell Català de l'Esport de la Generalitat de Catalunya en el seu apartat web de "Preguntes Freqüents", "No hi ha aprovada ni publicada, dins el marc legal de l’esport, cap normativa oficial vigent que reguli les ràtios de nens/monitors en cursets de natació, o cursets o d’altres esports.  L’única referència poden ser les recomanacions o pautes orientatives que, en el seu cas, puguin donar les federacions esportives per al seu esport corresponent, si així ho estimen oportú."

Així mateix, el Col·legi de Professionals de l'Activitat Física i l'Esport de Catalunya (COPLEFC), en l'apartat de "Preguntes Col·legiats" del seu espai web corrobora que "No hi ha cap normativa que reguli quines han de ser les ratios a tenir en compte alhora de portar a terme una activitat esportiva. Per això, tot plegat queda a criteri professional de l'organitzador de l'activitat."

Sí més no, sembla ser que en aquest "criteri professional de l'organitzador de l'activitat" recauria la responsabilitat d'establir o no alguna limitació o relació entre el nombre de dirigents/monitors i participants en les activitats físiques i esportives, amb especial atenció en aquelles on hi participen menors de 18 anys, no emparades en el  DECRET 267/2016, de 5 de juliol, de les activitats d'educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys.

Recordem que en aquest Decret, sí es regula de forma clara i concisa els ratis en algunes activitats com els casals esportius, les estades o campus esportius i les rutes esportives que es duguin a terme en èpoques de vacances escolars (Article 1. Objecte i àmbit d'aplicació, punt 1.1., apartat b). Segons el propi Decret, en l'àmbit fisicoesportiu que ens ocupa, en queden excloses "Les pràctiques esportives habituals, les competicions, els entrenaments, les jornades de tecnificació, la formació de tècnics d'esport i qualsevol altra manifestació o esdeveniment esportiu que no s'ajusti o s'assimili a les activitats que preveu l'apartat 1 d'aquest article que duguin a terme la federació esportiva catalana corresponent o una entitat esportiva degudament federada."

Sembla ser doncs, que deixa fora de l'objecte del Decret únicament aquelles activitats que pertanyen a federacions esportives o a entitats adequadament afiliades a les mateixes, suposadament per aquelles activitats que comptin amb la supervisió, autorització i tutela de la pròpia federació esportiva.

Però, què succeeix amb aquelles activitats de pràctica, entrenament, tecnificació o manifestació o esdeveniment esportiu que "s'assimili"  a nivell de riscs a les activitats que preveu en l'àmbit esportiu el citat Decret 267/2016 organitzades per ens municipals, per ens privats comercials, per entitats no afiliades a cap federació esportiva (o sense l'oficialitat o l'autorització d'aquesta) o en el marc dels jocs esportius en edat escolar de Catalunya?

Podria aquesta "assimilació" de les activitats no regulades en relació a la similitud dels riscs implícits derivar en un principi d'analogia jurídica en relació a les activitats esportives regulades al DECRET 267/2016?

Es fa necessari i/o convenient regular o recomanar corporativa o col·lectivament els ratis de les activitats no regulades pel buit normatiu existent com a mínim en relació a la seguretat de les persones participants i a la seguretat jurídica de les persones físiques i jurídiques organitzadores de les mateixes?

Totes aquestes qüestions van ser abordades en aquest nou Esmorzar de Gestió Esportiva que va tenir lloc al Psícoris Club de Lleida, sota la coorganització del COPLEFC i de l'ACGEP, i amb la participació del Dr. Jordi Seguí, Professor de l'INEFC i membre del Grup d'Investigació Social i Educativa de l'Activitat Física i l'Esport (GISEAFE). 

En el repàs de la normativa existent a Catalunya, afegit als preceptes comentats amb anterioritat, es va determinar que existeixen regulacions de ratis vinculats a la formació de professionals de l'esport (titulacions esportives de règim especial) i en equipaments esportius en funció de l'aforament dels diferents espais, visibilitzats amb major mesura durant la recent pandèmia del Covid-19.

Es comentà que alguns Consells Esportius de Catalunya recomanen l'aplicació de ratis similars en funció de la tipologia d'activitats i que es mostren a favor que es regulin els ratis per normativa, tot i que caldria tenir en compte diferents factors com la seguretat dels participants, el model i context de l'activitat, la finalitat de l'activtat, la qualitat de l'activitat i la sostenibilitat econòmica, entre altres.

Pel que fa les Federacions Esportives Catalanes, l'informe destacava que la majoria no disposa de norma que estableixi ratis, les que tenen regulació de ratis apliquen criteris molt diversos i, en general, es perceben com a molt reàcies a regular ratis.

Des de GISEAFE es concreten diferents factors que poden condicionar l'establiment de ratis en activitats fisicoesportives, com els relacionats amb els següents elements:

1. L'Espai de pràctica:

• L'emplaçament: urbà o interurbà, natural o articicial, tancat o obert, cobert o descobert;
• El medi: aquàtic - piscina coberta o descoberta, climatitzada o no, aigües tranquil·les, aigües braves, mar oberta, submergits o no,...;
• L'aforament: en funció del codi tècnic de l'edificació o en funció de la tipologia de l'espai -Servei d’Equipaments del Consell Català de l’Esport- o de les pròpies característiques específiques de l'activitat). 

2. Les Persones Participants:

• L'Edat i gènere dels participants: adults majors de 18 anys, tercera edat en endavant i menors - <de 3 anys, infantil (3-12 anys), adolescents (12-17 anys)-, dones, homes, gènere no dual,...
• Les necessitats específiques dels participants: persones amb diversitat funcional, tractaments específics (embarassades, readaptació a l'activitat física en cas de lesions o àlgies,...).
• L'experiència, l'autonomia i el domini de l'activitat per part dels participants.
• El nombre de participants. 

3. L'Activitat:

• L'Objectiu de l'activitat: formació, salut, oci, competició, rendiment, manteniment, exhibició,...
• La Intensitat de l'activitat: molt baixa, baixa, moderada, alta, molt alta,...
• El Risc de la pràctica de l'activitat.
• La Seguretat de la pràctica de l'activitat.
• La Qualitat de l'activitat.
• La Tècnica necessària per a realitzar la pràctica de l'activitat.
• El Material i/o equipament: presència o no d'implement (raquetes, espases, estics, bats, pals de golf,...), material estàtic (bicicletes estàtiques, steps, calaixos, màquines assistides,...), material mòbil (mancornes, cordes, rodes,...), material específic de seguretat (cascs protectors, canyelleres, genolleres, colzeres, bucals, boudriers,...), material de mobilitat (patins, patinets, long boards,...), homologació o no del material utilitzat, estat de conservació i/o caducitat del material o equipament, vehicles (de propulsió mitjançant activitat física, a través del vent, l'aigua, a motor elèctrics, de combustió,...).
• Activitat organitzada o de lliure pràctica.
• La presència o participació d'animals.
• Modalitat esportiva minoritària o de masses.
• Horari entre setmana o en cap de setmana, hora del dia, diürna o nocturna,...
• Època de l'any: primavera, estiu, tardor o hivern; període vacacional (temporada baixa, mitja o alta), períodes específics en espais naturals que afectin el risc.
• Freqüència de l'activitat (ordinària o extraordinària).

4. L'Organitzador:

• Naturalesa jurídica (pública, privada associativa o comercial).
• Finalitat: amb o sense ànim de lucre.
• Experiència de les persones o entitats organitzadores.
• Disposició d'estàndards o reconeixements de qualitat.

5. El Personal Professional - Personal Tècnic:

• Professió regulada o no.
• Nivell de competència del personal tècnic.
• Titulació del personal tècnic.
• Grau d'experiència i expertesa del personal tècnic.
• Personal voluntari o laboral.

GISEAF afirma que alguns d'aquests factors i elements són objectius i quantificables (edat, horari, època de l'any,...), mentre d'altres són qualitatius, subjectius i difícilment quantificables (risc, qualitat, experiència,...). La interacció de diferents elements podría ser motiu de l'aparició de noves categories o factors influents. És per això que els elements i factors no poden ser entesos com a estancs sinó com una matriu on tots interactuen generant multitud de casuístiques.

També evidencia que, mentre alguns d'aquests elements són determinants i incrementen el risc de l'activitat per ells mateixos (medi, domini de l'activitat, experiència dels professionals,...), d'altres ho fan per l'aparició simultània i/o conjunta (durada i/o intensitat de l'activitat,...).

S'identifica com a potencials agents afectats per la possible regulació dels ratis les persones i entitats organitzadores d'activitats, les persones professionals de l'esport i les persones usuàries, clients, practicants o participants.

L'exposició de GISEAFE també detallava els possibles impactes positius o negatius que podria suposar la regulació dels ratis de participants i dirigents de les activitats fisicoesportives.

Entre les conseqüències objectives es destacà que suposaria un marc de referència estable per a tots els agents afectats:

• En relació als organitzadors d'activitats permetria determinar millor el contingut, les característiques de seguretat i qualitat de l'activitat i el cost de la mateixa.
• Pel que fa els professionals de l'activitat física i l'esport permetria programar les activitats de forma dimensionada al nombre de participants.
• I, finalment, de cara les persones participants o els seus familiars, permetria referenciar la qualitat de l'activitat considerant la relació establerta entre dirigents i participants.

Entre les conseqüències derivades de l'establiment del rati entre dirigents i participants es destacaren les següents:

• Com major sigui el nº de professionals per nº de participants l'activitat tendirà potencialment envers una atenció més individualitzada, un major seguiment i consecució d'objectius i un possible increment de la fidelització de les persones usuàries.
• Amb independència de la relació de ratis establerts, potenciaria una oferta de serveis més homogènia en grau d'individualització i preus, provocant que els organitzadors cerquin altres aspectes diferenciadors en pro de la qualitat dels serveis. 
• Podria contribuir a disminuir la competència deslleial en relació a les ofertes d'activitats amb relacions altes de participants per baix nombre de dirigents.
• Contribuiria a generar major seguretat jurídica en cas de denúncia o accident als organitzadors d'activitats i als professionals del sector.
• Podria suposar un augment de la demanda de necessitats de professionals del sector de l'activitat física i l'esport.

Com a possibles efectes negatius s'exposen els següents:

• Potencial increment del cost de l'activitat, donat que l'organitzador haurà de computar la despesa laboral d'un nombre concret de professionals per nombre de participants.
• Potencial reducció del preu hora dels professionals, considerant el major cost de personal per participant i la necessitat dels organitzadors de mantenir preus d'acord amb les possibilitats i la demanda. Cal tenir en compte però que els aspectes salarials mínims sovint venen regulats pels convenis sectorials.
• La possible exclusió de part de la ciutadania amb menys recursos donat el potencial encariment dels preus de les activitats. Aquest impacte també podria venir contrarestat per polítiques d'inclusió, integració, igualtat a través de la pròpia entitat o de l'administració local o supra-local. En la mateixa línia, si no existeixen ajuts o bonificacions, podria provocar una certa elitització de la pràctica fisicoesportiva per la part de la població que pugui sufragar el cost de les activitats.
• La potencial minimització o fins i tot la desaparició d'aquella pràctica fisicoesportiva que no sigui econòmicament viable o minoritària.
• Que s'utilitzi el rati com a element objectiu per justificar una pèrdua de qualitat del servei quan s'assoleix la part alta de la forquilla del mateix. 

Hi ha alguna Administració, com és el cas de l'Ajuntament de Barcelona-Institut Barcelona Esports que recomanen a les entitats esportives que respectin els següents ratios màxims.

 RATIOS PER ACTIVITATS NO AQUATIQUES

Nivell educatiu (edat) / activitat Ràtio màxima

• Educació infantil (4 a 5 anys) /motricitat 1/12
• Educació primària (6 a 8 anys) / iniciació esportiva 1/15
• Educació primària i secundaria (9 a 18 anys) sense competició 1/20
• Grups de competició d'esports individuals (9 a 18 anys) 1/20
• Equips (segons nombre de jugadors de l'esport) (9 a 18 anys) 1/15.

RATIOS PER ACTIVITATS AQUATIQUES

Nivell educatiu (edat) Ràtio màxima

• Educació infantil (4 a 5 anys) 1/8
• Educació primària (6 a 9 anys) 1/10
• Educació primària (10 a 12 anys) 1/12
• Educació secundaria (13 a 18 anys) 1/14

Font: Institut Barcelona Esports (18.03.15) citada pel COPLEFC.

En el cas de la Unió de Consells Esportius de Catalunya (UCEC), segons GISEAFE, la seva resposta va ser que actualment estan aplicant ratis similars en funció de la tipologia d'activitats, tot i que té caràcter de recomanació i no de norma. En aquesta línia van exposar els següents exemples:

Activitat física i esportiva i de lleure extraescolars durant el curs escolar: 

• En unitats d'educació infantil (P3, P4, i P5): 1 monitor/a per cada 10 nens/es o fracció superior a 2.
• En unitats d'educació primària, secundària i batxillerat (de 1r d'educació primària a 2n de batxillerat): 1 monitor/a per cada 10 nens/es o fracció superior a 5.

Casals esportius o de lleure de vacances: Ratis establerts al Decret 267/2016.

Activitat física i esportiva d'adults: 1 monitor/a per cada 10 persones o fracció superior a 5.

En el cas de les Federacions Esportives Catalanes van respondre 28 organitzacions de les 69 consultades; 20 d'elles no disposen de normes ni recomanacions, 2 no disposen de norma però sí de recomanacions i 6 disposen de norma.

Entre les que disposen de recomanacions una té establert com a rati 1 monitor/a per cada 12 participants mentre que l'altra diferencia les recomanacions "segons el nivell de competència per l'assessorament i formació de tècnics i clubs, i serien els següents:alt rendiment (1/2); competició club/tecnificació (1/4); escola base/iniciació (1/6). Aquestes recomanacions atenen a variables d'aprenentatge i desenvolupament de les persones esportistes i serien els valors màxims per cada nivell de competència".

Entre els que disposen de norma, la casuística és variada identificant entre les respostes donades els casos següents:

1. Rati 1/10.
2. Regulació d'activitats de promoció escolar: "3r d'ESO (1/12) i cicle mitjà, segons disciplina esportiva (1/15; 1/8; 1/10; 1/6).
3. Segons el material sigui de formació o competició: "Material iniciació (plàstic) i suport: 1/25; Si el material és de competició: 1/15."
4. 3 federacions diferencien els ratis entre entrenament i rendiment - iniciació i tecnificació:

• "En programes federatius: entrenament i rendiment (1/8); entrenaments tècnica (1/4): entrenaments físic (1/8); programes tecnificació, màxim (1/6).
• "En cap cas supera la relació 1/10."
• "Escola iniciació (1/10); tecnificació (1/8)."

Queda clar que hi ha dificultats i arguments a favor i en contra de la regulació de ratis entre participants i dirigents en activitats fisicoesportives però les qüestions que van aflorar en el torn de l'apassionant i complex debat d'aquest Esmorzar de Gestió Esportiva van ser:

• Algun criteri es pot anteposar als de seguretat de les persones participants a les activitats i a la seguretat jurídica de les entitats i de les persones responsables de la seva organització?
• Què protegeix més les persones participants, professionals i organitzadores, unes ràtios regulades o no regulades?
• La no regulació de les ràtios disipa la responsabilitat de l'organitzador?
• Si la decisió de regular o no els ratis entre participants i dirigents o monitors és "a criteri professional de l'organitzador de l'activitat", qui és el/la professional que té la responsabilitat de fer-ho? El/la monitor/a, el/la coordinador/a, el/la director/a esportiu/va, el/la gestor/a esportiu/va, el/la directiu/va de club o regidor/a d'esports, la junta directiva, l'assemblea, el consell d'administració, la junta de govern, el ple,...?.

Sí més no, seguint criteris propis de la gestió esportiva, sembla evident que la planificació i programació de les activitats organitzades directament, requereix l'establiment de ratis mínims per a garantir la viabilitat econòmica de l'activitat i màxims per a garantir l'aforament, la seguretat i/o la qualitat de la mateixa. Així mateix, en el cas de la gestió d'instal·lacions esportives públiques, com a responsables subsidiaris de les activitats que s'hi allotgen, sembla tenir tot el sentit que com a mínim es recomanin el nombre màxim de participants a càrrec d'un monitor/a que hi ha d'haver en cada cas. 

El que va quedar ben clar, és que en cas d'accident o denúncia, la responsabilitat no és hetèrea i sempre és d'algú o de més d'un, segons determini un tribunal.

A efectes pràctics, jurídics i de gestió esportiva, tot i que sembla ser que no existeix norma pública, estatal o autonòmica que reguli directament els ratis en les activitats físiques i esportives de manera específica i conncreta, considerem que com a gestors/es esportius/ves caldria com a mínim disposar d'unes recomanacions degudament aprovades i publicades que contribueixin a disuadir conductes poc adequades que comportin un sobredimensionament de participants en relació al nombre de monitoratge i contribueixin a una major seguretat per a la ciutadania, millor qualitat dels serveis fisicoesportius i major seguretat jurídica envers els propis gestors/es, tècnics/ques i entitats que representen.